> |
|
EL CAVALLER ENAMORATMontse GinestaSóc un cavaller de ferro, de ferro, coure i llautó, però tinc el cor de nata, de nata, mèl i cotó, i avui et porto una rosa, una rosa, i un petó! Muac! . SANT JORDILola CasasParades de llibres i roses, escriptors que van signant carrers, avingudes i places on la gent va passejant. Comprem lectura i olor per alegrar l'esperit. La rosa l'he regalat i el llibre...me l'he llegit? . SORTIM A PASSEJARLola CasasAvui és Sant Jordi una gran diada. Anem a la plaça. Ui, quina gentada! Amb els meus amics, contes llegirem i, si ens agraden ens els comprarem. . VISCA SANT JORDI!Lola CasasUn drac, que era molt bèstia, a tothom feia patir, i una bonica princesa s´estava a punt de cruspir. Però, arriba sant Jordi, el cavaller més valent, amb la cuirassa daurada i la capa esvalotada que li voliea amb el vent. . LA ROSAJoana RaspallLa rosa té un batec de cosa viva que forma part del nostre propi alè, i quan l'abril encara no ens arriba ens enyorem, i no sabem perquè. . LA PORTA OBERTAJoana RaspallL'abril ens obre la porta d'on té guardades les flors; ha florit la tarongina i les roses s'han desclòs. Una rosa per a tu, una rosa per a mi, una rosa per al núvol que ens ha regat el jardí. . LA PONCELLAJoana RaspallVeig que encara no ha florit la poncella mig badada. El roser sembla adormit. Potser no ha vingut la fada amb la vareta d'argent que transfigura les coses... Potser no ha passat el vent que sap despertar les roses... .. EL LLIBRE MERAVELLÓSJoana RaspallTinc un llibre fet amb pètals de rosa, esquitxos de mar i olor de maduixa. Per fer lletres d'or, una papallona s'hi espolsa les ales, i el sol les dibuixa. Els dits blaus del cel hi escriuen les faules que cap ull humà sabria llegir. El vent me les conta; les sé de memòria! Me les conta el vent... o surten de mi?... . SOL D'ABRILJoana RaspallEl sol es veu més clar que cap més altra dia; es deu haver banyat entre coralls i nacres on neix el blau del mar. Potser l'ha polit l'aire més fi de la muntanya, que baixa d'entre espígols amb l'alè perfumat... . SANT JORDIJoana RaspallPel caminet de vora el riu, tresca que tresca, va galopant un cavaller. Sant Jordi va, Sant Jordi ve! Ha senti dir que hi ha un país plora que plora perquè d'un drac és presoner. Sant Jordi va, Sant Jordi ve! La seva espasa al raig del sol brilla que brilla. -Cercaré el drac i el venceré! Sant Jordi va, Sant Jordi ve! I tot tornant, quan l'ha vençut, dubta que dubta: -Potser aquest drac no és el darrer... Sant Jordi va, Sant Jordi ve! . LA PRINCESA DRACMontse GinestaUn matí gris i emboirat amb un cop de llibre al cap el bruixot ha encantat la més bella princeseta i l'havia convertida en drac. Només aquell que li faci un petó sense cap fàstic la podrà desencantar i obtindrà la recompensa de poder-la maridar. Cavaller, si vols fortuna, vés al cau de la dorment on l'alenada de la draga enmig del sofre i guspires escampa un baf pestilent. Domina la repugnància i besa-la amb el cor ardent, ella és dolça, inofensiva, la pena la té esllanguida i anehela aquest moment. Cal que sàpigues, però, que mil i un pretendents morts de nàusea i aversió han fracassat en l'intent! . ABRILMiquel Martí i PolPer l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d'ara ni els qui vindran; els d'ara, per fer patxoca al costat de l'alt patró, els qui vindran, per si toca d'afegir-hi més saó, perquè sant Jordi se senti sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres, a poder guanyar el combat que fa tants segles que dura i encara no s'ha acabat. Per això, quan l'abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó: Per l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. . SANT JORDI GLORIÓSJosep Maria de SegarraSant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. . LA DIADA DE SANT JORDIJoan MaragallLa diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. ... Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. . LES ROSES RECORDADESSalvador EspriuRecordes com ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre, olorosa i benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. . GOIGS DE SANT JORDIArtur MasrieraN'era una gentil princesa robadora de l'amor i un monstre que fa feresa la vol captivar traidor: però vos, quan l'embestia, baixeu del cel al moment. Patró de Cavalleria vetlleu per la pàtria mia i per son Renaixement. A un sol born de vostra llança cau el monstre atravessat; lliure la verge, amb gaubança se l'emporta ben lligat; tot el poble, d'alegria llors i palmes va batent... . LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)Jacint VerdaguerA la fira de les roses a firar-me antany aní, el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina, la vera i la d'esbarzer, també les de Palestina, que floreixen sense espina de Jericó en lo roser. . EL CAVALLERJaume RoigLo cavaller Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat. . PRESONERJordi de Sant JordiDeserts d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotmès, no veig algú que de mé s'haja cura, e soi guardats enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura. Eu hai vist temps que no em plasia res, ara em content de ço qui fai tristura, e los grillons lleugers ara preu més que en lo passat la bella brodadura. Fortuna vei que ha mostrat son voler sus mé, volent que en tal punt vengut sia; però no em cur, pus han fait mon dever ab tots los bons que em trob en companyia. Car pren conhort de com sui presoner per mon senyor, servint tant com podia, d'armes sobrat e per major poder, no per defaut gens de cavalleria. E prenc conhort quan no puc conquerir haver en res sens que treball no senta, mas d'altra part cuid de tristor morir com vei que el món del revers se contenta. Tots aquests mals no em són res de sofrir en esguard d'u qui el cor me destenta e em fai tot jorn d'esperança partir: com no vei res que ens avanç d'una espenta en acunçar nostre deslliurament, e més que vei ço que ens demana Sforça que no sofir algú raonament, de què llangueix ma virtut e ma força. Per què no sai ni vei res al present que em puixa dar en valor d'una escorça, mes Déu tot sol, de qui prenc fundament e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s'esforça; e d'altra part del bon rei liberal, qui em socorrec per gentilesa granda, li qui ens ha mès del tot en aquest mal, que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda. Reis virtuós, mon senyor natural, tots al present no us fem altra demanda, mas que us record que vostra sang reial mai defallí al qui fos de sa banda. |
> |
DITES DE SANT JORDISant Jordi arribatsurt la cuca del forat. *** No diguis hivern passat que Sant Jordi no sigui estat. *** Si no plou per Sant Jordi, tuturut ordi. *** L'aigua per Sant Jordi és bona per a l'ordi.
M. Roser Algué |